Skip to main content

DISPRÀXIA. UN TRASTORN FREQÜENT I POC DIAGNOSTICAT

Autor : Jordi Catalan Balaguer

Cada cop són més freqüents les consultes de nens relacionades amb la mala lletra, els errors d'ortografia o de càlcul (oblidar les portades...), no saber fer una operació matemàtica que fa una estona feia bé, la dificultat per recordar els hàbits de la vida quotidiana...

 

Després de l'entrevista amb els pares i de l'exploració neurosensopsicomotriu, en la majoria dels casos s'arriba al diagnòstic de Dispraxia. Entitat poc coneguda entre els especialistes en el desenvolupament infantil i encara menys, com és lògic, entre els pares. A la Dispràxia s'observa una baixa organització del moviment. La forma més severa es manifesta, segons les darreres estadístiques, en el 6% dels nens de 5 a 11 anys. No es tenen xifres de les lleus.

S'aprecia durant l'execució dels moviments gruixuts (pujar escales, bicicleta, pilota...), als manuals (escriptura, dibuix...), visuals (salts de línies en llegir, copiar malament de la pissarra...), verbals (certes disàrtries...), i la que s'anomena ideatòria (no executar amb ordre tasques de diversos passos, posar-se... aquest trastorn s'han d'esforçar molt per fer les tasques vinculades amb el moviment, la resta de nens les fan de manera automàtica, sense parar atenció i amb plena eficàcia. Mentre que ells s'han d'esforçar molt, a més en veure el seu baix nivell executiu, es desmotiven i eviten aquestes tasques, surten del pas, no hi posen interès...

Amb massa freqüència se'ls classifica de ganduls, distrets, de no voler esforçar-se, de tenir baixa atenció...

Els nens amb aquest trastorn ho passen molt malament a l'escola, se'ls exigeix els mateixos rendiments que als altres, alhora. Tenen bona capacitat perceptiva i intel·lectual, però plasmen els seus coneixements amb molta dificultat, inverteixen més temps per escriure correctament, no se'ls entén la lletra si ho fan ràpid, canvien el signe o el significat de les operacions matemàtiques, obliden les portades, no mecanitzen la sistemàtica del càlcul, presenten molts errors a l'ortografia. El tractament és més efectiu com més aviat millor s'iniciï. Està basat en la reorganització neurofuncional.

No hi ha tractament mèdic per resoldre aquest trastorn.